Aprenem com analitzar un software educatiu

Novament a l'aula, el dia 22 de Març, se'ns va mostrar com analitzar els softwares educatius (desconeguts fins ara per a mi), eina indispensable per a exercir com a docents a les aules en un futur.

En primer lloc, ja que alguns de nosaltres desconeixiem dita eina, se'ns va explicar que els softwares educatius, són eines educatives destinades a l'aprenentatge, les quals permeten el desenvolupament de diverses habilitats cognitives. Endemés, vam conéixer que n'hi havia de dos tipus, els coneguts amb el nom d'heurístics (oberts) i els coneguts amb el nom d'alogarítmics (tancats). La diferència bàsica entre ambdós, és que el primer es comporta d'una manera diferent en funció de com actua l'usuari, seria el cas de programes com ara Winlogo. En canvi, el darrer és un programa esterotipat, els quals predominen d'allò més, com ara el programa Clic conegut i usat per molts de nosaltres.

Endemés, la nostra mestra, ens va passar una guia per a que sabéssim a quins aspectes haviem de donar més rellevància alhora de triar un software educatiu per als nostres alumnes. Fet que em serà de gran ajud se'ns dubte.

Conferència de'n Ferran Mas

El 15 de Març el grup 5 de formació bàsica compartida, vàrem gaudir d'una conferència a la sala d'actes de l'edifici G6 duta a terme per en Ferran Mas Lazaro, un mestre llicenciat en Ciències Biològiques, que endemés té un Màster en Didàctica de les Ciències Experimentals per a la UAB i alhora és programador d’aplicacions científiques. D'altre banda, és catedràtic i també ha sigut cap del Departament d’Informàtica de l’IES Lacetània de Manresa.

Val a dir que la conferència ens va ésser de molta utilitat, ja que a banda de tractar diversos temes atractius per a l'assignatura, ens va parlar vers el projecte Espurn@, el qual neix per potenciar un canvi metodològic en les aules de diversificació curricular (espais amb alumnes de segon cicle de l'ESO que tenen un currículum adaptat, estades a empreses, projectes globals...)i les aules d'acollida (recurs per facilitar la integració en el nou context cultural i lingüístic de l’alumnat nouvingut) són protagonistes d'aquest procés i poden situar-se en l’avantguarda del canvi.

Per a què conegueu de més aprop dit projecte, podem esmentar que el projecte Espurn@ és una iniciativa del Departament d’Educació i de l'ICE de la UAB. Compta amb el suport d'iEARN-Pangea, una xarxa educativa d'abast mundial.

És una plataforma col·laborativa de treball en xarxa, adreçada bàsicament al professorat i a l’alumnat de les aules d’acollida, agrupaments de diversificació curricular (aules obertes, flexibles, projectes, etc.), però també als de l’aula ordinària.

Es basa en dos conceptes fonamentals: el de comunitat i de treball telecol·laboratiu.

Espurn@ és la síntesi de dues experiències recents, iniciades el gener de 2006: @collida i K@mpus, que han demostrat la seva validesa i el seu potencial educatiu. Creada com hem dit de bon inici, amb la intenció de facilitar l'assoliment de les competències bàsiques i la plena integració de dos col·lectius: el d'agrupaments de diversificació curricular dels nostres instituts (secundària) i el de l’alumnat nouvingut (educació primària i secundària).

Així doncs, ens va ésser de gran utilitat ja que vam veure de manera més propera i amb un testimoni ben real, quin era l'ús que se n'estava fent a dia d'avui a les aules.

Reflexionem vers la intel·ligència col·lectiva

Un cop vaig sentir les paraules "intel·ligència col·lectiva" vaig sentir la curiositat de saber què hi tenia a veure amb tot aquest món de les noves tecnologies, i cercant cercant, vaig esbrinar que el concepte d'intel·ligència col·lectiva s'ha vist impulsat amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació, especialment amb Internet. Amb la Web 2.0 apareixen noves formes de relacionar-se, en les quals els consumidors passen a ser també creadors, com a conseqüència d'una gran facilitat per a l'aportació d'informació. Existeix, per tant, una gran llibertat per a aportar continguts en la xarxa, i així els propis consumidors poden construir continguts col·laborant entre ells, aportant noves dades, corregint, ampliant, etc. Aquesta nova oportunitat que ha brindat la web 2.0 ha derivat en la creació d'espais dedicats exclusivament a la creació de continguts a través d'una intel·ligència col·lectiva, com és el cas de la coneguda Wikipedia. No obstant això, existeixen també controvèrsies en aquest camp. Hugo Marró Kuklinski exposa el perill de l'aparició d'informació no tan precisa a causa de aquesta total llibertat per a aportar nous continguts o modificar-los, situant d'aquesta manera la informació obtinguda no tan fiable. En contrapartida a aquest argument, uns altres destaquen la importància de l'ampliació del saber, on tots poden aportar un granet de sorra que faci créixer la intel·ligència col·lectiva, ampliant els punts de mira i no quedant-se tan sols amb les aportacions dels professionals. Endemés, al mateix temps aquesta intel·ligència col·lectiva es manté en constant revisió pels mateixos consumidors, que van actualitzant la informació, ampliant-la i corregint-la.

Presentació de la web 2.0

El passat 1 de Març, vam gaudir de la segona classe magistral amb la nostra mestra de l'assignatura de TIC.

Dita lliçó ens va permetre amb l'ajud d'un power point, conéixer què era la web 2.0 i les diferències fonamentals que s'establien amb la web 1.0 tot observant les diverses aplicacions educatives d'aquesta. Per a fer-ne un parell de pinzellades vers el contingut transmés a l'aula i no fer-ho de manera escrita, he trobat interessant cercar un vídeo el qual esmentés de manera visual i senzilla en què consistia la web 2.0, doneu-hi un cop d'ull tot clicant a sobre de l'imatge inicial (en cas de que no aparegui el vídeo, cliqueu sobre el següent link: http://www.youtube.com/watch?v=BcOoDIEbYFc&feature=related ).

Un cop vist el vídeo, queda palesa la diferència fonamental entre ambdues webs, la 1.0 i la 2.0, no obstant endinsem-nos un xic més en el profit d'aquesta darrera a les aules, ja que té grans possibilitats educatives com compartir, crear, relacionar-se, saber, entre molts d'altres que esdevenen objectius assolibles amb les aplicacions de dita eina, degut a que la web 2.0, és en primer lloc, un espai ple d'indrets d'informació la qual cosa dóna llibertat a l'alumne per a pendre de manera molt més autònoma tot motivant al descobriment de tot allò que desconeix. Endemés, proporciona espais de desenvolupament com les xarxes que elaboren els mestres per a que els infants debateixin o proposin pares vers un cert tema tractat, o sense anar gaire més lluny, facilita l'introducció d'un nou tarannà, una nova manera de fer, que usada de manera adient pot esdevenir una eina molt trencadora i eficaç.

Així doncs, com a futurs docents hem de tenir molt present que el nostre voltant evoluciona de manera constant i per aquest motiu cal estar sempre en tot moment actualitzant-se sense quedar enrere o rebutjar noves propostes educatives.